B14_EL CAMÍ A LA FELICITAT? | Escriptori Professorat

Sustainability, word cloud concept on white background.

La felicitat és un objectiu generalitzat? Només és un concepte filosòfic? Primer, els diners o les persones? Com pot ajudar la ciència?

El relat

Joan Manuel del Pozo, professor de filosofia de la Universitat de Girona, escriu: des dels clàssics fins avui no han parat de formular-se idees i teories sobre el camí que cal seguir per ser feliços. S’hi han dedicat sobretot filòsofs, teòlegs i poetes. Del conjunt d’aquestes aportacions, es poden obtenir alguns criteris per anar avançant cap a aquest bàsic i legítim objectiu de la vida. Potser un de previ, i important alhora, és el reconeixement que la felicitat no seria reductible a un sol element.

Curiosa és la reflexió del també professor d’universitat, en aquest cas de la Universitat Oberta de Catalunya, Francesc Núñez: No parece que buscar la felicidad (personal) sea una empresa a la que merezca la pena dedicarle mucho tiempo, pues seguramente no está en nuestras manos el conseguirla…
En alemán felicidad se dice Glück, que, curiosamente, también quiere decir suerte. O sea, que la felicidad es una suerte, y como la lotería te puede tocar o no. La persona feliz es una “suertuda”, independientemente de que se lo haya “currado” o no. En Francés, la felicidad se llama Bonheur, es decir, una instantánea, esos momentos de la vida, sometidos al implacable Kronos, en los que si pudiéramos detendríamos el tiempo. Pero pasa… son momentos. En Inglés la felicidad és Happyness, que seguramente quiere decir que es algo así que “pasa” (to happen), que te pasa o que te puede no pasar. Te asalta, viene e, igual que viene, se va, deja de “pasar”. En Italiano, la Felicidad es la Ventura, un concepto del mismo orden que la Fortuna, esa diosa loca que lo mismo te toca y te protege que te abandona y se va. En conclusión, no parece que merezca mucho la pena esforzarse por la Felicidad. La sabemos en manos del azar y para los humanos sus leyes son difíciles de comprender…

Saber què és la felicitat no serà gens fàcil. La felicitat s’ha considerat moltes vegades com un pilar fonamental de l’existència humana. Però podem enfocar-ho des de molts punts de vista. Per exemple, l’Ètica i l’Estètica són dues branques de la Filosofia que han centrat una part del seu debat a parlar i reflexionar al voltant de la felicitat. Fins i tot podem debatre sobre els límits de la felicitat. Podem estar temptats a considerar que tot depèn de la perspectiva que fem servir per explicar el món.

Preguntar-se sobre la felicitat (o el seu antònim, la infelicitat) també ha estat una constant en el món de l’art. L’artista nord-americana Juli Cady Ryan ha titulat aquesta obra com El camí a la felicitat (juliol 2009, pintura acrílica). Autodidacta, la seva obra està plena de pintures capricioses, brillants, amb domini del color i amb la preeminència de les línies arrodonides. Influenciada tant per les formes acolorides de Gustav Klimt com per l’ús del color i de la fantasia de Marc Chagall. Podem afirmar que les obres d’aquest darrer, transmeten la felicitat i l’optimisme a aquells que les observen.

L’alegria, la felicitat, l’optimisme també estan presents en les pintures de Juli Cady Ryan. La seva obra és una mostra de com la pintora s’enfronta a una quotidianitat molt complicada, marcada per les malalties mentals de la seva mare i dels seus fills.

Compareu la pintura anterior amb aquesta altra imatge. Fotograma de 1967, extret d’una actuació a TVE. Cristina y los Stop interpreten un dels seus èxits. Imatge en gris, d’una televisió en blanc i negre, dins d’una Espanya també grisa sota la dictadura feixista de Franco.

Quin és el títol de la cançó? Tres cosas hay en la vida. Salud, dinero y amor. Ves per on! Ens acaben de solucionar el problema de saber quins són els components de la felicitat.

(Al final teniu el vídeo per poder escoltar-ho… No ens fem responsables de l’estat posterior de les vostres neurones…).

Els diners. Els diners serveixen bàsicament per posseir. Posseir coses, posseir, fins i tot, persones. El mateix terme llatí de felicitas, que és l’ètim de la nostra felicitat, significava prosperitat, benestar material o riquesa, és a dir, una versió força materialista. Així, alguns poden creure que quant més en tenen, més feliços són. Provinguin d’on provinguin les seves possessions. Des de cotxes fins a vacances assolellades, articles de tocador o telèfons intel·ligents. Tots ells amb la implicació de la nanotecnologia. O de tots els productes procedents de la indústria petroquímica, les gasolines, els biocarburants i la síntesi de medicaments a partir de derivats del petroli. Però, estem del tot segurs que la felicitat, ens la donen les possessions materials?

I aquestes possessions, quins fulls de ruta tenen fins que arriben a les nostres mans?… Quanta felicitat o infelicitat, quines condicions laborals (d’extracció de minerals, d’horaris laborals) han tingut pel camí? Quina contaminació han produït i com ens afectarà aquesta a la nostra qualitat de vida? Entrem en el món dels materials: les seves propietats, les seves característiques. I ens centrarem especialment en el seu emmagatzematge, parlant d’existències, d’estocs… Però no podem deixar de preguntar-nos quants diners calen per ser feliços? Entrarem en el món de la matemàtica financera (a partir de l’aplicació pràctica de les funcions exponencials): en el moment que disposem o necessitem un capital comencen a aparèixer els termes interès, TAE, capital final, deute…

La salut. Cal cuidar-se (o en anglès: Looking after yourself). Molts autors consideren l’activitat física clau del benestar físic i emocional. Existeix una relació molt potent entre la ment i el nostre cos, el moviment és una de les vies d’aquesta connexió. I no ens oblidem de la relació entre els esports i la natura. La relació entre l’activitat física i la natura sempre ha estat considerada una font de felicitat, tot i que al segle XXI i dintre de la cultura occidental hi ha hagut un redescobriment d’ambdues amb l’esclat d’esports com l’escalada o l’alpinisme, esquí de muntanya, triatló, iron man, puenting, parapent… Entendre els principis físics que hi ha darrere d’alguns d’aquests esports ens permet gaudir-los amb totalitat.

Si ens centrem en la salut, el camí cap a la felicitat també passa per la investigació en ciència, investigacions en medecina per tractar, curar i millorar la qualitat de vida de les persones. Però també ens dedicarem a analitzar les llums i ombres dels nous descobriments. Un cas molt especial serà el dels anomenats Genetically modified foods (GMF) que ens envolten. Aquest s’ha convertit en un tema controvertit, ja que els seus beneficis tant per als productors d’aliments com per als consumidors es veuen acompanyats de possibles riscos biomèdics i efectes secundaris ambientals.

Per cert, parlant d’efectes ambientals, quan parlem de salut també hem de parlar de la salut del nostre planeta. Les investigacions científiques també han de permetre viure en un món més sostenible. If Only We Respected the Earth…

L’amor. L’escriptor alemany Herman Hesse va escriure que la felicitat és amor, no cap altra cosa. El que sap estimar és feliç .

No és aquesta la versió d’una de les pensadores més conegudes a… Twitter. La Iaia Toneta (amb prop de 74.000 seguidors). En el seu article El secret de la felicitat, escriu: I què em dieu de l’amor? La felicitat consisteix a trobar aquella persona amb qui compartir tots i cadascun dels moments de la nostra vida? No pas! Hi ha solters… Bé, ja us podeu imaginar que hi ha solters molt més feliços que casats o ajuntats, a qui en principi no els falta gota de “carinyo”. Vaja, que haver trobat la mitja taronja no és motiu per tirar coets per molta gent i n’hi ha fins i tot que fan tot el possible per no caure atrapats en els llaços impertorbables del matrimoni –o de la vida en parella, per no semblar tan antiga (encara que semblem antics, nosaltres ens fixarem en quina era la concepció de la família a la Roma clàssica).

Tot i els dubtes sobre la relació de l’amor amb la felicitat, no podrem deixar de parlar d’emocions, de sentiments… I de com podem expressar-los. De si el llenguatge ens pot fer sentir més feliços. Si, com diu la professora de la UOC Amàlia Creus, el secreto de la felicidad reside en la capacidad que tenemos de expresarla en palabras o, dicho de otro modo, en la habilidad para dar sentido a las emociones por medio del lenguaje. Si és així, imagineu-vos la importància que tindrà la construcció de les paraules! O la comunicació i el llenguatge positiu… I, com no podria ser d’una altra manera, haurem de parlar d’aquest art de la paraula que és la poesia.

Esperem que tot el contingut d’aquesta situació us permeti conèixer quin és el millor camí cap a la felicitat… O, com deia el savi Sidarta Gautama, els ensenyaments del qual són la base del budisme, no hi ha un camí a la felicitat, la felicitat és el camí. O el que una pensadora més actual responia, amb molta profunditat, a l’interrogant quan la vida et dóna un cop, saps què has de fer? La resposta és senzilla: continuar nedant (Dory a Buscant a Nemo. Literalment, amb molta profunditat).

Sigueu persones felices!

Organització.

Aquesta SA està organitzada en els apartats característics del Batxillerat: